La història del Mas Molla de la Riera remunta al 1338. En la baixa edat mitjana els nostres avantpassats treballaven per l’autoconsum, eren pagesos de remença. Els seus tributs els pagaven primerament a Ermessenda i més tard a la catedral de Girona (altres pagesos ho feien al Sr. feudal del Castell de Calonge). En aquells temps es comencen a moure els productes agrícoles pels mercats medievals però sempre entre els senyors feudals i els mercaders. Eren molts els drets abusius dels que gaudien els senyors i és per això que els pagesos remences varen lluitar per la seva abolició. Amb la Sentència Arbitral de Guadalupe el 1486 de Ferran V se’ls reconeix el domini útil dels masos, se’ls permet elaborar els seus propis productes i així s’aboleix el monopoli existent del Sr. feudal permetent vendre’ls a qui vulguin. Des d’aleshores varen ser gent lliure.

Comença llavors, sobretot a finals de l’edat moderna, un creixement econòmic general i de base agrària. Els nostres avantpassats, ja pensant en vendre al mercat de Palamós, comencen a cultivar vinyes a les muntanyes amb parets de pedres i produeixen altres cultius a les planes. Es trenca l’economia de supervivència i amb els guanys es compraven coses pel seu consum com xocolata. La major part de la nostra masia data d’aquesta època, s.XVIII.

A Catalunya hi ha un canvi de conreus a favor de la vinya i s’inicia l’exportació dels excedents a Europa i al “Nou Món” com també les activitats complementaries com la fabricació de taps de suro que va fer que tinguessin una major capacitat econòmica. A més a més a casa érem rajolers (1752 rajoleria a Bell lloch, les Gavarres) i trullaires.

Del s.XIX en conservem un inventari de 1869 on deixa constància que  Joseph Molla Oliver tenia “la botigueta”, demostrant-nos que ja en aquella època es venien productes del mas a la masia. El Mas Molla també exportava vi a Cuba a la botiga “Vinos Molla” de l’Habana, propietat dels nostres cosins germans (Molla Preses), de la qual es conserven pamflets publicitaris de l’època. Amb la independència de les colònies de Cuba i Filipines el 1898  el comerç s’interromp. 

Coincidint amb aquests anys l’arribada de les malalties americanes canvia el conreu de la vinya, el 1852 amb l’Oïdi (anomenat malura vella a les terres catalanes durant l’època o popularment coneguda com a fumadura en l’actualitat). Més tard buscant-li el remei arriba el Míldiu i la letal Fil·loxera. Aquesta última arriba a Calonge el 1882 on es supera la fil·loxera amb la preventiva replantació de part de les vinyes del poble amb peus americans provinents de França reproduïts en vivers als mateixos masos. El nostre besavi Joan Molla Preses en aquells moments posa una premsa de vapor al trull i l’amplia quedant pràcticament com és avui dia el celler. Això va ser possible també, al fet que els pagesos de Calonge no es van arruïnar i posteriorment cooperativitzar per superar l’entrebanc, com en altres parts de Catalunya. La pagesia Calongina de finals del segle XIX van seguir fent el mateix: venent les fruites, verdures, oli i vi de pagès als seus masos i al mercat, i encara avui seguim fent-ho al vell mig de la Costa Brava del s.XXI.

Els primers anys del s.XX tot i dolents el pagès tenia molta importància econòmica però entre 1939 i 1959 es trenca totalment la dinàmica econòmica que hi havia hagut fins a l’esclat de la Guerra Civil. L’economia autàrquica que defineix el sistema econòmic d’Espanya de Franco condiciona la forma d’economia de la societat i els pagesos tornen al sistema de supervivència  i estraperlo de productes. Aquets parèntesi s’acaba amb l’arribada dels feliços anys 60 i el creixement dels 80 el turisme, la Costa Brava i les grans marques de vins que ens porten al dia d’avui.

Hereus d’aquesta pagesia tradicional catalana, el Mas Molla i els pagesos de Calonge s’han mantingut arrelats a la tradició, basada en el treball familiar, la collita pròpia i la venta directa al mas o al mercat. Així, sense ser-ne massa conscients estaven preservant un Bé Cultural d’Interès Nacional, la nostra pròpia activitat que perdura a la Zona d’Interès Etnològic de Calonge i Vall Llobrega. La Fundació Remença XXI vetlla per conservar l’esperit d’aquesta illa on encara avui es pot palpar i sentir l’ahir.